Espècies amb valor Comercial

Espècies amb valor Comercial

Sens dubte el major nombre d'espècies capturades pels vaixells d'Arenys correspon al grup dels peixos, malgrat que altres grups biològics com els crustacis (gamba, escamarlà, cranc) o els mol·luscos (petxina lluent, sèpia, calamar) també prenen força importànccia.

Crustacis

Mol·luscos 

Els tipus d'espècies capturades depèn molt de la pesquera de què es tracti i del substrat i profunditat sobre els quals es pesca. L'estació de l'any i l'hora del dia també són froça importants.

Cada tipus de pesquera captura uns espècies deterinades, tot i que podem trobar espècies que es poden pescar en arst diferents. Amb l'art de bou, per exemple, tenim la gamba, l'escamarlà i la maire com a exclusius d'aquest art. Amb teranyina es captura sardina, seitó, verat i d'altres peixos pel·làgics. El palangre serveix per pescar peix de roca de bona qualitat com sards, pagells, pagres...

Les gàbies estan dissenyades per a la captura de diferents espècies de bivalves, entre els quals destaca per sobre dels altres la petxina lluent. Amb el bolitx i altres arts de platja s'agafen sonsos i finalment, els caducs s'utilitzen per als pops de roca.

Les Plantes de la Platja

Les Plantes de la Platja

Des del punt de vista biològic, la platja és un indret inhòspit on els resursos hídrics són escassos, la concentració salina a l'ambient és elevada i a més a més el sòl roman sense compactar i es mou a mercè del vent.

Aquests factors fan que hi hagi poques espècies de plantes ben adaptades a la precarietat ambiental. Algunes plantes que viuen en aquests medis han adoptat una sèrie d'estratègies de supervivència, com ara: un ampli desenvolupament radical i el fet de presentar tiges i fulles gruixudes, carnoses i tancades a l'evaporació.

La pressió humana a què està sotmesa la franja litoral fa que la vegatació halòfila i arenosa, nom am què es coneixen les plantes típiques de la platja, estigui en franca regressió i és bastan freqüent trabar juntament amb aquestes comunitats vegetals d'altres formades per plantes eminentment ruderals.

D'entre les principals espècies de plantes podem citar a tall d'exemples: el fonoll marí, amb fulles molt retallades i carnoses i inflorescències en umbel·la, el rave marí, una bonica crucífera amb flors violetes, o el cascall marí, amb grans flors grogues semblants a les de la rosella. 
També és fàcil d'observar la cervina, el melgó o la lleteresa marina.

Les Gavines

Les Gavines

De totes les aus marines que es poden observar de de la platja i el port d'Arenys, les gavines formen el grup més abundant de tots.

Les aus marines, en general, presenten una sèrie d'adaptacions biòlogiques que els permeten viure bé en un ambient com ara la platja. D'entre les més importants es pot destacar: la secreció oliosa que l'ocell escampa sobre les plomes per fer-les impermeables, la glàndula de la sal per on surt l'excés d'aquesta substància que l'ocell incorpora a les potes amb membrana interdigital.

Les gavines que s'observen no nidifiquen aquí, sinó que es tracta d'aus que s'aturen en el curs de les seves migracions o que passen l'hivern a les nostres contrades.

Dues espècies destaquen per sobre les altres: el gavià argentat i la gavina vulgar. El primer és de mida més grossa i amb el bec groc. El color del plomatge de gavià, té el cap fosc durant l'estiu i blanc amb alguna taca al voltant de l'ull a l'hivern.  

Gavià argentat.

Gavina vulgar:

 Altres aus marines que també és possible d'observar, si bé amb bastant menys freqüencia, són: el xatrac comú, el mascarell, entre d'altres.

XATRAC COMU

Mascarell

 

El Placton

Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments molts curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:

•  Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenat coccòlits.

• Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.

• Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un soc equatorial que allotja un dels flagels. la membrana cel·lular sol estra dividida en una sèrie de plaques juxtaposades. 

• Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les tasques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs ta mbé llargs.

El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton.

El Placton

Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments molts curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:

•  Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenat coccòlits.

• Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per varetes de silici.

• Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys de globus, dos flagels i un soc equatorial que allotja un dels flagels. la membrana cel·lular sol estra dividida en una sèrie de plaques juxtaposades. 

• Diatomees: es caracteritzen per una membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina i silici. Les tasques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de cadenes llargues que presenten apèndixs ta mbé llargs.

El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton.

El Plàcton

EL PLÀCTON

El plàcton


El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàcton.
Els grups més importants són:

• Tintínids: són ciliats que viuen a l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.

• Copèpodes: petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, acosegueixen seplaçar-se.

Com a característiques generals dels organismes plactònics cal destacar:

• La capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.

• La gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.