La Tortuga Medeiterrània

LA TORTUGA MEDITERRÀNIA

Quina mena d’animal és la tortuga?

És un animal oviper.

On viu?

La tortuga mediterrània pot habitar diversos tipus de zones: garrigues, conreus abandonats, zones de dunes (al Delta de l'Ebre), i qualsevol tipus de bosc esclarissat de tipus mediterrani.
També s'acostumen a trobar a zones muntanyoses amb presència de marges, on s'amaguen per descansar o bé per hibernar.

Tenen preferència per zones seques, amb vegetació poc densa i molt exposades al sol.

Què menja?

És una espècie bàsicament herbívora, i en llibertat s'alimenta a base de plantes silvestres, flors, alguns fruits, en alguns casos de verdures i hortalisses (en zones conreades) i una petita part de matèria animal o excrements.

Algunes de les plantes que formen part de la seva alimentació són: pixallits (Taraxacum officinale), plantatge (Plantago), xicoira (Cichorium intybus), espàrrec silvestre (Asparagus acutifolius), dent de lleó, rúcula, ... a més a més de les fulles tendres d'alguns arbres i arbusts (com l'arboç o l'alzina).

Les tortugues tenen dents?

Si tenen i són petites i gruixudes.

Quins mesos està desperta?

Esta desperta bans de la tardor i despres de l' hivern.

Perquè les tortugues caminen a poc a poc?

Caminen a poc a poc perquè tenen les potes petites.

Com posen els ous les tortugues?

Les tortugues dipositen els ous al terra y el sol s'encarrega de dóna'ls-hi calor fins que l'ou es trenca i la nlova tortugueta surt a l'exterior. Les tortugues marines surten del mar. Excaven un forat i posen a dintre els ous. Els enterren i tornen al mar. Les petites, quan surten dels ous, han de caminar ràpidament cap a l'aigua.  

Perquè les tortugues tenen closca?

Les tortugues tenen una closca molt dura i els serveix per a protegir-se del fred i per amagar-se d'altres depredadors. 

Perquè és un animal protegit?

Perquè esta en perill d'extinció.

Còpia una imatge que t’hagi agradat

Les meduses

Meduses

MEDUSES


Que són? 
Les meduses són Cnidaris.


Com es reprodueixen?
De l'ou s'allibera una larva planctònica anomenada plánula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual; els pòlips produeixen meduses sexuades que tanquen el cicle.

Que mengen?

Mengen de casi tot ésser viu que sigui suficientment petit

Qui sels menja?

Les meduses són devorades per taurons ja que el tauró l'hi agrada els calamars, foques marines, crancs, tortugues marines i les meduses.

Per que piquen?

Les meduses no persegueixen a ningú, ni busquen res per atacar, elles van nedant al ritme dels corrents d'aire movent-se amb els seus tentacles, però si un dels tentacles frega amb un altre cos que no és el seu, noten una temperatura diferent i deixen anar automàticament una descarrega, deixant anar un dels verins més tòxics que es coneixen, però que en la majoria de casos no és mortal.

Taula de les balenes

Taula de les balenes

Especie	Abundancia	Grandaria  Mascles	Grandaria Femelles	Pes (kg)	Alimentació
Rorqual Comú (balaenoptera physalus )	R	19m	21m	60.000	Crustacis i peixos petits
ela 1Roalqual d'aleta Blanca (balaneoptera)	R	8m	10m	7.000	Crustacis i peixos petits
Catxalot (physeter macrocephalus)	C	15m	11m	45.000(m) 20.000 (f)	Pops i calamars mitjans i grans

Ecosistemes

Ecosistemes

TIPUS DE PEIXOS DEL NÈCTON

Sardina

Seitó

Sorell

Verat

Bonítol

Tonyina

Lluç

Tauró Pelegrí

Orada

  

Peix espasa

          

Llobarro

                                                     

Pagell                                             

EL NÈCTON

El conjunt d'organismes pelàgics que nedan activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però també hi trobem cefalòpodes (con els calamars) i centacis (com els dofins i les balenes).

                                    

Una gran part de les espècies del nécton són nerítiques, és a dir, viuene a les aigües que cobreixen la plataforma continetal, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els talussos continentales i les planes abissals.

                                       

El nècton pot viure a profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis principals són diferents: l'epipelàgic, que va desde de la superfície del mar fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200m fins als 1.000m, i el batipelàgic, per sota dels 1.000m.

                                  

  

La major part del nècton és epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlidai la que té més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.

                                          

Entre els peixos epipelàgics hi ha una sèria d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que acosegueix retenir l'aigua que agafen per la boca per mitjà d'uns dipositius especials de filtració.

                                            

  

La sardina i el seitó, que s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquests tipus de peixos, entre els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix mé gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10 metres de longitud i és completament inofensiu.

                       

Un segon grup de peixos del nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes, proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els bonítols són per exemples d'aquest segon grup de peixos.

                                       

  

Als medis mesopelàgic i batipelàgic el mejar és escás i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans lluminosos que tenen una funció no aire ben coneguda. Entre aquests peixos es troben els que s’alimenten de zooplàcton i també els depredadors d’altres peixos.

                                       

EL BENETOS 

Els organismes que viuen al fons marins reben el nom de betònics. N'hi ha que són fixos, d'altres efectuen desplaçament curts i també n'hi ha que són capaços de recórrer distàncies grans. És freqüent que els organismes que d'adults són bentònics tinguin larves que viuen al plàcton.

Les algues marrons, vermelles i verdes són un component important del bentos, però sempre en fons no més profund d'on arriba la radiació lluminosa. Les formes i coloracions d'aquestes algunes són molt variades, com també ho és la seva consistència, que passa de formes molt delicades a d'altres més rígides i fins i tot incrustades de carbonat càlcic.

A més de les algues, al mar Mediterrani té una importància especial una planta fanerògama (amb flors) marina, anomenada posidònia, que forma grans praderies submarines que han patit l'accio negativa de la pesca d'arrossegament.

Els bivalves, com el musclo, lacloïsa, l'ostra i la navalla, són bentònics i viuen sobre les roques o els fons tous, o bé enterrats. Les larves d'aquests éssers vius són gairebé sempre planctòniques.

Hi ha diversos tipus de cucs, amb o sense tubs propis, que de vegades presenten plomalls   branquials molt vistosos. Els mol·luscs nus són probablement el grup d'organismes bentònics que prensenta una gamma més variada de coloracions vives.

Eriçons i estrelles de mar són components importants dels bentos. Els primers s'alimenten d'algues i organismes petits, però les segones són depredadores, per exemple, de bivalves.

Esponges i coralls són dos grups d'organismes filtradors propis del bentos. Al Mediterrani els coralls no arriben a formar els esculls que construeixen als mars tropicals, se suposa que a causa d'una manca de constància ambiental del clima mediterrani.

Molts crustacis d'interès pesquer, com els llagostins, els escamarlans, les llagostesi els llamàntols són també bentònics.

Els peixos bentònics comprenen una part important de les espècies més valorades per a l'alimentació: lluç, moll, llenguado, rèmol i rap. Cal remarcar, però, que les formes juvenils del lluç i el moll són nectòniques.

ECOSISTEMAS 

En els ecosistemes aquàtics i especialment els llacs i els oceans, s'estableix una estratificació que depèn de factors físics, entre els quals predomina la penetració de la llum, la temperatura i la densitat de l'aigua.

Heterogeneïtat vertical en un ecosistema aquàtic (estatificació depenent dels factors físics):

- Hi ha una capa superior, anomenada capa de mescla, que correspon a la zona d'aigua on el vent origina la formació de remolins i homogeneïtza a zona; també és la que està més ben il·luminada (es troba dins de la zona fòtca) i és la que conté les població.